El "Mestre Vert"


 

        Vert Carbonell, Juan Bautista. Carcaixent, València, 22 d’abril de 1890 - Madrid, 16 de febrer de 1931. Compositor. Amb Reveriano Soutullo va formar una de les últimes parelles de creadors lírics que, amb les sarsueles La leyenda del Beso, La del soto del Parral o El último Romántico, va aconseguir un lloc destacat en l'última etapa d'esplendor del gènere.

       Biografia. Fill de Juan Bautista Vert i de Milagros Carbonell Esteve, era encara un xiquet quan va ser introduït en la música per son pare. Prompte la família es va traslladar a Ontinyent, on va començar els seus estudis musicals amb Enrique Casanova, director de la banda local i organista de l'església parroquial. Després va continuar els de Piano, Harmonia i Composició amb Manuel Ferrando en el Col·legi La Concepció, on va cursar al mateix temps batxillerat. En poc de temps es va convertir en un xicotet ídol: la seua veu infantil "preciosa, afinada i extensa" inundava les esglésies parroquials; a més, dominava el violí i el piano als catorze anys, i va ser concertino de la llavors nombrosa i notable orquestra local. A pesar del seu caràcter tímid i retret, era l'atractiu dels casinos, la Societat de Festejos Lira i el Cercle Industrial. Després de la mort de Ferrando (1908) i tenint en compte les aptituds musicals de Vert, altres professors van convéncer la família que havia d'eixir d'Ontinyent i matricular-se en el Conservatori de València. Entre els professors de tal centre destacava el compositor Emilio Vega Manzano, que s'havia format en el Conservatori de Madrid amb Juan Cantó i Emilio Serrano, i que va aconseguir per oposició el lloc de director de la Banda Municipal de València, on desenvolupà paral·lelament una àmplia labor docent. El mestre Vega va encertar a enfocar la inclinació lírica del seu alumne i entre ambdós va nàixer una estreta relació d'amistat.

A partir de 1911, Vega va obtindre el lloc de director de la Banda d'Alabarders com a substitut de Pérez Casas, la qual cosa el va obligar a traslladar-se a Madrid, no sense emportar-se amb ell el seu avantatjat alumne. Vert es va instal·lar en la ciutat gràcies a l'ajuda econòmica rebuda d'Andrés Marín Simón, amo d'una fàbrica de guitarres, que es va comportar amb el músic com un autèntic mecenes. Va estudiar en el Reial Conservatori, on va obtindre el premi d'honor en Harmonia i Composició. A pesar d'haver-se-li concedit este premi, no es conserva en la biblioteca del centre cap obra seua d'este període, encara que sí que apareixen en el conservatori fragments d'algunes de les sarsueles que va escriure en col·laboració amb Soutullo, com ara El regalo de Boda, Las pantorrillas, La Virgen de Bronce i Las aventuras de Colón. En 1916, va contraure matrimoni en l'església de Sant Andreu amb María Dolores Collado, natural de Torís.

En 1917 es va produir l'estrena de la seua primera obra en el Teatre de la Sarsuela: Las vírgenes paganas. Després d'esta obra va compondre una obra titulada El Versalles madrileño, amb llibret de García Álvarez i Muñoz Seca, que es va estrenar en el teatre Apol·lo de Madrid. Entre estes dos obres van convéncer el compositor Reveriano Soutullo de la necessitat d'unir el seu treball amb el de Vert en favor del gènere líric i, així, ambdós van decidir unir les seues inspiracions. La seua producció en comú va ser nombrosa (31 sarsueles), i fou l'última gran associació d'autors de la història del gènere. La parella va oferir el seu primer treball el 17 de maig de 1919 en el Teatre Apol·lo: la sarsuela El capricho de una reina, amb lletra d'Antonio Paso i Antonio Vidal. El seu primer gran èxit ve de la mà de La leyenda del beso en 1924. El 26 d'octubre es va estrenar en el teatre de La Latina de Madrid La del soto del Parral, i l'obra va tindre tal èxit que el 15 de desembre del mateix any es representava també en l'Apol·lo per a una llarga temporada. El 9 de març de 1928 obtenen un nou èxit amb El último romántico, que va agradar tant a l'auditori que els van fer repetir quasi íntegrament tots els números de l'obra, entre els quals hi havia una romança de tenor molt melòdica que Pepe Romeu va cantar deliciosament, i que es veié obligat a repetir tres vegades.

Ontinyent improvisava homenatges a Juan Vert Carbonell, i el més important va ser el que va tindre lloc el 3 de juny de 1928. La Companyia Valenciana del Teatre Russafa va representar La leyenda del beso a les ordes de Ramón Sancho. Vert només va accedir a dirigir números solts. L'acte va adquirir el caràcter d'esdeveniment regional. Segons el compositor: "La premsa de Madrid i València s'ha ocupat amb molta extensió de l'homenatge i els meus bons amics d'ací participen exaltadament de la meua emoció i agraïment" (carta de Vert, 12 d’abril de 1928, dirigida a Manuel Monpó, alcalde d'Ontinyent).

Madrid li rendix homenatge en 1930. Hi van assistir autors, crítics, actors i amistats, i es van rebre telegrames de tots els racons d'Espanya. El 16 de febrer de 1931, mentres escrivia La maja serrana, va morir sobtadament en el seu pis madrileny (Trafalgar, 17) als quaranta anys d'edat. Soutullo, davant de l'absència del seu col·laborador, va renunciar a veure acabada la que podia haver sigut l'obra última d'ambdós.